LA REFORMA DE LA LLEI DE LA CADENA ALIMENTÀRIA

LA REFORMA DE LA LLEI DE LA CADENA ALIMENTÀRIA
LA REFORMA DE LA LLEI DE LA CADENA ALIMENTÀRIA

El passat 15 de desembre es va publicar al BOE la Llei 16/2021, per la qual es modifica la llei de la Cadena Alimentària adaptant-la a la Directiva UE 2019/633.

El nou text introdueix algunes novetats de rellevància, entre les quals destaquem les següents:

Ampliació de l’àmbit d’aplicació:

La nova llei continua sent aplicable a les relacions comercials que es produeixin entre els operadors que intervenen en la cadena alimentaria. Tot i així, s’amplia l’àmbit d’aplicació, tant objectiu, (s’eixampla la definició de “productes agrícoles o alimentaris”), com subjectiu, (s’estén a la Restauració i a l’Hosteleria, si bé amb exclusions per facturació), i també territorial, (s’introdueixen normes d’aplicació extraterritorial).

Contractes alimentaris:

La LCA defineix el contracte alimentari com el que regula la venda de productes agrícoles o alimentaris per un preu cert i exigeix que es formalitzi el contracte per escrit abans de l’inici de les prestacions.

Entre les principals novetats que afecten als contractes alimentaris podem destacar:

1.- L’obligació de fixació del preu amb la prohibició explícita de realitzar vendes a pèrdua en els contractes alimentaris, resultant nul·les les clàusules que no contravinguin aquesta obligació.

2.- L’obligació de recollir totes les condicions i terminis de pagament en els contractes alimentaris prohibint-se expressament que el comprador obtingui ninguna avantatge econòmica pel simple fet de complir els terminis legalment establerts.

3.- L’establiment d’un termini màxim per les negociacions comercials anuals, que no podrà ser superior als tres mesos des del seu inici.

4.- La creació del Registre de Contractes Alimentaris en el que s’han d’inscriure els contractes alimentaris que es formalitzin amb productors primaris.

5.- L’obligació d’acordar les activitats promocionals, estipulant que les mateixes o els seus límits i característiques han de pactar-se en el contracte alimentari.

Pràctiques abusives:

La LCA distingeix entre les anomenades pràctiques negres i grises de la directiva europea, és a dir, un conjunt de conductes que en tot cas s’han de tenir per abusives i d’altres que ho poden ser en cas que no es pactin expressament per les parts de manera clara i sense ambigüitat.

Entre les pràctiques negres o especialment prohibides cal destacar-ne les següents:

1.- L’exigència de pagaments no directament relacionats amb la venda dels productes.

2.- La cancel·lació de comandes de productes peribles amb menys de 30 dies d’antelació al subministrament previst.

3.- L’obligació que el subministrador corri el risc del deteriorament o pèrdua dels productes comprats una vegada es trobin als magatzems del comprador.

4.- La modificació unilateral dels termes i condicions pactats

Com a pràctiques grises o prohibides a no ser que s’hagin pactat expressament, podem assenyalar les següents:

1.- L’exigència de un pagament per l’emmagatzematge, exposició, llistat o la publicitat de productes.

2.- L’obligació d’acceptar devolucions de productes no venuts i assumir amb les despeses de la seva destrucció.

Infraccions i sancions:

S’incorporen les noves conductes prohibides a les que s’ha fet referencia (com alguna de les anomenades pràctiques grises), la resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració o la revelació de secrets empresarials.

Cal destacar, de forma molt especial, la presumpció de que l’infractor es el comprador, excepte prova en contra, respecte de les infraccions relatives a la no formalització del contracte alimentari i l’incompliment del contingut mínim que ha d’incloure.

Confidencialitat:

Senyalar finalment que la LCA crea un àmbit de protecció de la confidencialitat respecte del denunciant per a facilitar la denuncia sense temor a la represàlia comercial.